A nublo | Festival TNT 21

Titular de principi de pandèmia: ‘Porcs senglars travessant la Diagonal de Barcelona’. Anècdotes que subratllaven un aspecte concret de tot allò que el virus ha posat sobre la taula: que seguim vivint d’esquena a la natura, considerant-la una cosa separada de nosaltres, bufons totpoderosos.

Ara que podem visualitzar la sortida a la crisi sanitària i abans que ens pugui l’eufòria, no seria bo aprofundir en les sensacions que ens van despertar aquests titulars? Aprendre, potser, a ser i estar en relació al que ens envolta des d’un altre lloc? Canviar de posició, girar-nos-hi de cara. A Nublo, de María Jerez i Edurne Rubio, ens dona una oportunitat per fer precisament això.

Inspirant-se en històries d’abans, de quan ens sabíem relacionar amb els fenòmens naturals de tu a tu – temps en què, tot cantant, rèiem i ploràvem amb la tempesta – la María i l’Edurne van començar anant a veure sovint la boira, la posta i la sortida del sol. Així, amb una temporalitat volgudament pausada, contemplativa, van anar recollint i col·locant les peces per crear aquest dispositiu escènic. Però atenció: sense imposar-s’hi massa. El mateix procés de creació va esdevenir primer exemple de la interdependència entre elements que volien emfatitzar.

Buscant replicar la dramatúrgia inherent als fenòmens naturals, les dues creadores perverteixen la idea del teatre com a artefacte i passen a pensar-lo com a entitat amb vida pròpia. A A Nublo, que ha rebut suport del TNT a través d’una residència tècnica, la tecnologia fa de l’espai teatral un organisme i converteix el públic (si és que encara podem anomenar-lo així) en part d’ecosistema i potència per a la seva transformació.

Una experiència sensorial que tot ho embolcalla. Teatre sense intèrprets i gairebé, gairebé, si gosem creure-hi, sense autoria.