Catalina

Catalina no surt de festa: és una festa en si mateixa. Abans de sortir s’emprova les seves
quatre mitges trencades a veure quines li queden millor i al matí es descobreix el pòmul
morat, els repunts queixalats, el cruiximent als bessons, l’afonia. Catalina es rebenta i
aconsegueix, a força de petons ben i mal fets, que les altres rebentin. Enfront el “Madame
Bovary sóc jo”, que no vol ni en pintura, Catalina declara “La rumba sóc jo”, com Andrés
Caicedo a la seva novel·la ¡Que viva la música! que ens va ensenyar a llepar-nos els
cabells, o Cristina Morales a Lectura fácil (Premi Herralde 2018) que ens va ensenyar a
clavar-nos el cantell de la taula.
Catalina és una peça de dansa i de literatura, però expia la seva cultura amb poca
vergonya. La primera peça del col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina, que pren com a
punt de partida la repressió sexual que patim a la vida en general i en la dansa en
particular.

Creació i interpretació: Iniciativa Sexual Femenina (Elisa Keisanen, Cristina Morales i Élise
Moreau)
Disseny de llums: Marc Augustin-Viguier
Text: Cristina Morales i Iniciativa Sexual Femenina.
Música: Red Aunts (Live in the UK); Siniestro Total (Al fondo a la derecha, Bestialismo
Preescolar); La UVI (Ley y Orden); La Badana (Romance de la Gallarda, Verdigallo, Fandango
do Ratinho, Vira de seis); Extremoduro (Extremaydura); Joose Keskitalo (Muuttopäivä) i
Iniciativa Sexual Femenina (Catalina i Broken Nipples).
Vestuari: Iniciativa Sexual Femenina.
Arranjaments musicals: Élise Moreau i Elisa Keisanen.