I què té d'especial, doncs, aquesta funció? Moltes coses, que poden quedar resumides amb una frase "La fragilitat de la veritat". I és que alguns dels personatges són personatges històrics, que van existir i que algun d'ells, fins i tot és viu en l'actualitat. Ara bé, el que s'explica en aquesta funció no és necessàriament veritat. Perquè en el fons, "Descriu la nit" va precisament d'això. D'un aiguabarreig constant de veritats i de mentides. De coses que s'expliquen i de coses que s'amaguen. De com el poder utilitza la mentida o manipula la veritat.

Rajiv Joseph fa que ens submergim en aquest joc. Construeix la funció amb salts temporals cap al futur i cap al passat, de manera que de mica en mica anem entenent què els passa als personatges i què hi ha de realitat o de ficció... Però no ens ho explicarà... Ho deixa a la ment dels espectadors. I com a totes les seves obres, els diàlegs entre els personatges són molt vius, plens d'emoció i de vida.