Dios es mujer y se llama Petrunya (Castellà)

Gener, dia de l’Epifania. En un poble dels Balcans un sacerdot ortodox llança una creu a el riu: l’home que sigui capaç de trobar-la tindrà sort tot l’any. Però aquest any aquest home no és tal, sinó que és una dona que es diu Petrunya, té 32 anys, educació superior, està a l’atur i viu amb els seus pares. Escàndol, sacrilegi, indignant provocació. Què farà Petrunya davant semblant camp de naps enfurismats? Una pel·lícula basada en fets reals que va rebre els premis Guild i de l’Jurat Ecumènic a la Berlinale.

Projecció especial pel Dia Internacional de la Dona amb la col·laboració de la Xarxa feminista de Ribes i Les Roquetes.

A més de superar els 2M d'espectadors a França, va ser la pel·lícula de cloenda de l'últim festival de Cannes amb una de les ovacions de més durada que es recorden. Al Festival de Sant Sebastià va obtenir el premi del públic amb la nota més alta mai obtinguda per una pel·lícula des de que existeix aquest guardó (9,19). A França, el públic, a través de l''Observatori de la Satisfacció OBS (empresa que enquesta a el públic sobre totes les pel·lícules estrenades cada setmana) l'ha puntuat amb 9,9. Des de feia 18 anys, cap pel·lícula obtenia aquesta nota que és la més alta atorgada per OBS. També a França, totes les grans cadenes d'exhibició li han atorgat el seu segell de recomanació / prescripció.

La pel·lícula transmet esperança i, sobretot, optimisme per seguir creient en l'ésser humà (com diu Le Parisien, "desborda humanitat") i fins i tot s'atreveix a flirtejar amb el somriure i l'humor .... Perquè ESPECIALS són els joves amb autisme als que tracta la pel·lícula, però ESPECIALS són també els herois quotidians de les associacions i organitzacions que arriben a on no arriben les administracions públiques. És per aquesta raó que els seus directors van defensar i van proposar a nivell internacional el títol SPECIALS (la seva traducció és ESPECIALS) per a aquesta pel·lícula.