It don't worry me - Festival TNT

It don’t worry me, sorgit de la trobada entre el col·lectiu català Atresbandes i el duo format per Betrand Lesca & Nasi Voutas, comença amb els intèrprets fent crònica en directe del que fan. “Un home es desplaça cap a la dreta, l’altre se’l mira. Dos performers, homes, com si fossin dos punts en un espai…”. Metateatre en forma d’espiral.

Despullen l’acte teatral. A què hem vingut aquí? Què ens poden ensenyar aquests cossos movent-se per l’espai, si és que ens poden ensenyar alguna cosa? Volem que ens ensenyin alguna cosa? I si és així, com?

L’escenari fet fulla en blanc, apareixen les grans preguntes: creiem que l’art ha de prendre partit, servir per alguna cosa? O ha de donar-se primer com un fi estètic i inútil en i per si mateix? Sobre el fil d’aquest debat, It don’t worry me explora les tensions entre art i correcció política. Som lliures d’ofendre? Ens hi atrevim? Podem fer servir el teatre per dir el que pensem de debò?

Començant per la ironia i utilitzant diversos artefactes poètics, els dos col·lectius artístics treballen escènicament els mecanismes de l’ofensa i es qüestionen tot allò que en un moment o altre han deixat de fer o de dir. Obrint el mateix exercici a la sala aprofiten aquest espai-temps relativament segur i delimitat – similar a una sessió de teràpia – per reflexionar amb l’audiència sobre les raons que ens porten a callar, ja sigui per por, responsabilitat o un excés de prudència.

Meta qüestions interessants, sobretot si les col·loquem sobre un rerefons polític i social europeu on l’atemptat contra Charlie Hebdo a França o les conseqüències de la Llei Mordassa a Espanya mostren les implicacions – molt reals i molt tangibles – de la fricció entre correcció i llibertat.