La gavina

Tres actrius, dos actors i un dramaturg/director parlant dels seus desitjos i el seu amor pel teatre. O potser d’una mare i un fill que malgrat estimar-se no es troben i es fan mal. O potser de la història del que volem i mai aconseguim. O potser de l’amor entre dues persones de diferents generacions. O potser del primer amor escapçat. O potser de la frustració de no quedar mai content amb el fet creatiu. O potser de la lluita amb el desig. O potser de la por de fer-nos grans i anar desconnectant del que ens envolta. O potser dels milers d’amors no correspostos de la humanitat. O potser de la història de com carregar-se un amor. Morir, estimar i fer teatre.

APUNTS PER UN A CONTE CURT:

A LA VORA D’UN LLAC VIU DES QUE ERA PETITA UNA NOIA JOVE,

MOLT BONICA,

INTEL•LIGENT.

AQUESTA NOIA S’ESTIMA EL LLAC

I ÉS FELIÇ

I LLIURE

COM UNA GAVINA.

PERÒ HI ARRIBA CASUALMENT UN HOME,

LA VEU,

I PER FER ALGUNA COSA LA MATA,

MATA LA GAVINA.

Versió lliure de l’obra d’Anton Txèkhov

Dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola

Interpretació: Nao Albet, Pau Miró, Xavi Sáez, Mónica López, Melisa Fernández, Roser Vilajosana.

Una producció de Titus Andrònic SL, Heartbreak Hotel i La Villarroel