Orquestra de Cambra Catalana - Miniatures de Primavera

Orquestra de Cambra Catalana

Júlia Santos, flauta

Xavier Pagès, direcció

Miniatures de Primavera

Max Bruch (1838-1920) Serenata sobre temes populars suecs

Joaquin Rodrigo (1901-1999) Dues miniatures andaluses

Karl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) Concert per flauta en re m

Peter Warlock (1894-1930) Capriol Suite

Aquesta deliciosa peça que Max Bruch va escriure basant-se en melodies populars de Suècia el 1906 i va reescriure una dècada més tard, està organitzada com un espill: un allegro central, un moviment lent abans i després d’aquest, i la Marxa que encapçala i tanca aquesta Serenata emotiva i delicada. Les Miniatures Andaluses de Rodrigo són dues peces breus (Preludi i Dansa) però plenes d’aquesta vida que el mateix autor declarava que bevia d’un got petit, però propi i és això mateix el que els dóna originalitat i un sentit que sobrepassa la frontera peninsular i aporta nous impulsos de projecció universal.

Des del moment que Frederic II va ser coronat rei de Prússia el 1740, va ampliar el grup de músics de la cort incloent K. Ph. E. Bach com a clavecinista, càrrec en el qual ell no es va trobar mai còmode. El Concert per flauta en re menor va ser composat a Berlin el 1747 quan ja era un empleat judicial. Dels sis concerts per flauta existents aquest és, potser, el més conegut i interpretat, sobretot pel seu incomparablement àgil primer moviment, escrit en una època on es donava més importància a la velocitat que a la precisió i en un estil que ja prepara el romanticisme.

Peter Warlock es basa en temes populars recollits en l’Orchésographie de Thoinot Arbeau per a escriure aquesta Suite, imprimint-hi les seves idees harmòniques i creant un univers propi més enllà de les estructures establertes. Ens regala sis petites danses en un estil original i únic que ens transporten a un món ple de brevetat i delicadesa, sorprenent i divertit, íntim i expressiu, farcit de diàleg intern, una miniatura primaveral que canta a l’amor.