CIA. LA QUÀNTICA presenta SOC LA MERCÈ

Amb el rerefons de la postguerra, aquest monòleg, es centra en elpersonatge de la Mercè, una dona jove, innocent i ingènua que viu a un mas a la zona del Montseny i que se’n va a fer de minyona a Barcelona a una casa de l’alta burgesia barcelonina afavorida pel franquisme, representant així a moltes altres dones a qui va tocar viure aquest període de la història. La Mercè accepta tot allò que la vida i la mestressa de la casa li imposen. Arriba a acceptar, fins i tot, que li canviïn el nom pel de Merceditas. Com moltes dones de l’època, assumeix el seu destí per tirar endavant i acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla. Dones anònimes que no segueixen cap corrent ideològic o almenys, no ho manifesten. On el seu paper no és més que la supervivència. Dones que es veuen abocades a ser bones cristianes per tal de que els seus fills siguin bons ciutadans i Espanya s’enorgulleixi d’ells!

D’altra banda, s’ explora un moviment poc conegut de l’època per la benvolguda falta d’informació per part de les autoritats del moment: Agrupació guerrillera de Catalunya, grups provinents d’ex-maquis, anarquistes i comunistes que duen a terme diferents accions com la col·locació de diversos artefactes explosius en dependències oficials, viesfèrries ... i també assalts alguns comerços.

L’obra intenta ser una crònica fidel i de costums de la Barcelona de la Postguerra.

Fent servir un recurs narratiu on es barregen passat, present i futur, permet que l’espectador conegui profundament a la protagonista i els personatges que l’envolten. S’utilitza un estil narratiu molt simple i planer, adequat a la ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el final dramàtic del’obra, s’utilitza el contrapunt d’un personatge còmic adient al caràcter dela Mercè.

La MERCÈ és ELENA BALLESTER

Recomanat per a un públic adult

Durada: 35 m