JORDI SAVALL & XAVIER DÍAZ-LATORRE Folías & Romanescas

Música

  • JORDI SAVALL &  XAVIER DÍAZ-LATORRE Folías & Romanescas

Ciutat: Terrassa

Lloc: Passatge Ernest Lluch, 1

De diumenge 1 de desembre 2019, 19:00 h a 21:00 h

Veure descripció de l'esdeveniment
Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dóna a conèixer... Llegir més

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música.


Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispanic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions com Midem Awards, International Classical Music Awards i un Grammy Award. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO.


La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal destacar, el títol de Doctor Honoris Causa de les Universitats d’Evora (Portugal), de Barcelona, de Lovaina (Bèlgica), de Basilea (Suïssa) i d’Utrecht (Països Baixos), la insígnia “Chevalier” de la Legió d’Honor de la República francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el premi Helena Vaz da Silva i el prestigiós Premi Léonie Sonning, considerat el premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps” (The Guardian, 2011).

 

FOLÍAS & ROMANESCAS


La folia és una de les diverses danses i cançons ballables d’origen popular que es van desenvolupar a la península Ibèrica a les darreries de l’Edat Mitjana. És possible que aquesta dansa es continués fent servir en el seu context original durant bastant de temps abans que el repertori polifònic cortesà, tant vocal com instrumental, l’assimilés més tard, a les darreries del segle XV i començaments del XVI (...)

 

Una altra dansa popular espanyola adoptada per altres països europeus com a base per a variacions instrumentals fins a mitjans del segle XVIII va ser els Canarios, possiblement sorgida a les illes Canàries. Descrites sovint, encara que no sense una certa fascinació, val a dir-ho, com a “bàrbares” o “immorals”, aquestes danses van esdevenir números cortesans que s’adequaven al gust barroc i perdien, en aquest interval, gran part de les seves característiques populars inicials. Però fins i tot així, es van mantenir com un dels components centrals del repertori instrumental europeu (...)

 

Com succeeix amb pràcticament tots els gèneres de música instrumental dels segles XVI i XVII, no hem d’oblidar que la majoria de les variacions sobre una dansa publicades durant aquests dos segles van ser obra d’autors que eren, al seu torn, egregis virtuosos i que desitjaven amb les seves composicions donar mostres d’un domini tècnic de l’instrument sovint consubstancial a la seva extremada habilitat en la improvisació. Com a norma general per a la interpretació durant aquest període, no només s’esperava d’altres instrumentistes ansiosos per tocar les esmentades obres que afegissin floritures ad libitum i disminucions a la partitura; en cap cas, dues execucions d’una mateixa obra a càrrec del mateix intèrpret, ja en fos l’autor o un altre virtuós, mai no serien idèntiques. En molts sentits, una versió impresa d’una obra instrumental manierista o barroca (especialment en el cas de la música peninsular i italiana dels segles XVI i principis del XVII) pot ser únicament considerada d’aquest manera: com una versió, que no intenta, de cap manera, presentar un text definitiu i canònic d’aquesta obra. Precisament per això, i fins a cert punt, s’assembla més a l’enregistrament en directe d’una actuació de jazz, on s’aprecia totalment l’espontaneïtat de la improvisació, que a l’ideal decimonònic d’un Urtext inamovible. En un repertori basat no tant en les consideracions purament formals o contrapuntístiques com en una successió d’elaboracions virtuoses lliures a partir d’una línia de baix preexistent, la recerca de la vertadera “autenticitat” en una interpretació moderna ha de tenir en compte el redescobriment d’aquest inesgotable element de permanent creativitat personal. Per aquest motiu, aquest programa no es caracteritza tan sols per la constància de l’element improvisador en la manera de pensar les obres interpretades, sinó que inclou un fragment d’improvisació real col·lectiva.


Extractes de

Jordi Savall, Rui Vieira Nery