LA TRAVIATA (GRAN TEATRE DEL LICEU DE BARCELONA)

Per començar cal destacar que l’hàbil producció de David McVicar ens permet fer una relectura contemporània de la trama i explorar els sentiments més íntims dels personatges.

A més aquest grandiós melodrama en un escenari d’època explica com es sacrifica un amor noble a el culte a la riquesa material.

Verdi anuncia la seva intenció de desafiar les regles en el delicat i també sensible preludi, escrit únicament per a les cordes.

La seva tràgica heroïna Violetta roman despullada davant d’una comunitat implacable i també brutal per a qui la recerca de el plaer justifica la immolació d’una dona innocent a l’altar de la moral burgesa.

Una característica notable de La traviata és la visió realista que pren de la història de Violetta, que recorda la seva vida com cortesana en una sèrie de flashbacks mentre jeu al seu llit de mort. És una exaltació de la vida mateixa a més de qualitats com la generositat, la compassió i l’autosacrifici que són anul·lades pel veredicte implacable d’una societat de classes. Alfred, l’estereotip de l’amant ardent i també encisat, és membre d’aquesta mateixa societat.