Los figurantes | Festival TNT 21

Des dels seus inicis, l’any 2015, la companyia Ça Marche ha anat perfeccionant una pràctica escènica particular: pujar nenes i nens a l’escenari i deixar-los improvisar davant la mirada d’un públic adult. Després de la ‘Trilogia del Fill’, formada per Ça Va, Ta Gueule i Silence, amb Los Figurantes la companyia tanca cicle.

L’objectiu de cada peça ha estat sempre el mateix: mantenir viva l’autenticitat, deixar jugar als nens i nenes amb radical llibertat. Ça Marche construeix el marc visual i la dramatúrgia, sí, i proposa objectes, músiques, i imatges a qui s’hi troba formant-ne part. Però l’agenda política rere cada decisió no va tant dirigida a manipular el joc dels infants com a sacsejar l’ull de l’adult que els mira.

Ens podem preguntar: hi ha un punt mòrbid en tot això? En aquest espiar la ‘innocència’ calladament i des de l’ombra, com si ens trobéssim en un terrari? Si el teatre de Ça Marche vol servir per alguna cosa és ben bé per a això: desestabilitzar, fer que ens qüestionem determinats modes de mirar i pensar què imposem per defecte sobre la condició de la infància.

Per exemple, que nens i nenes són tot puresa naïf. Los Figurantes ataca aquesta idea edulcorada. Com un recordatori que no sempre els hem tractat així, hi podrem reconèixer referències a contes i rondalles de tota la vida, farcits de violència en les seves versions pre-Disney. Unes referències que, per altra banda, els diferents conillets d’Índies que la companyia ha conegut durant el procés de creació han fet seves amb un acarnissament similar.

Els contes, per tant, com a recordatori i també com a evidència. Què passarà a Terrassa? L’interès afegit rau en veure com interactuen amb aquest dispositiu els i les participants de la ciutat, tots d’entre quatre i cinc anys edat.