Un cos travessant una experiència. I la narració en format escènic d'aquesta experiència. A partir d'un punt de partida: el descobriment d'un secret familiar i la necessitat de reconstrucció de la història de l’àvia paterna de la creadora Bárbara Bañuelos. Un projecte d'investigació personal i social. Una reflexió sobre el cos i el patiment mental (el cos físic, institucional, mental, social, sanitari, afectiu, polític, etc.) i com aquests cossos i aquestes veus amb patiment mental topen amb una societat que estigmatitza altres realitats, altres formes d'estar al món. Una experiència individual i subjectiva que en l'acte de compartir-la es converteix en social.
Bañuelos concep el cos com un arxiu viu que es desplega i articula amb la presència escènica i, des d’una neutralitat narrativa, permet mostrar i connecta amb el més íntim, particular i subjectiu amb reflexions col·lectives i universals. Durant la seva investigació sorgeixen diverses qüestions en relació a la salut mental: “la societat segueix imposant un model hegemònic de normalitat?”, “som capaços de canviar la nostra manera de dir, fer i mirar per donar cabuda a tots aquests cossos i veus amb patiment mental?”
----
Creació, direcció i interpretació: Bárbara Bañuelos
Producció: Celia Ortego
Disseny de llums: David Picazo
Assistència tècnica: Javier Espada
Una coproducció de Festival Sâlmon 2019 i Festival BAD 2018
Col·laboradors: Radio Nikosia, Centre de dia Sant Pere Claver, Consulta Jove i Pla de Barris la Marina
Español
English
Català
