Finalitzat

Ostres... aquest esdeveniment ja ha finalitzat, però et podem ajudar a estar al corrent dels pròxims esdeveniments si et subscrius a la nostra newsletter. Així podràs reservar la teva entrada a temps i saber què fan a prop teu!

No hay tierra más allá | Festival TNT 21

Culturals

  • No hay tierra más allá | Festival TNT 21

Ciutat: Terrassa

Lloc: Sala Muncunill

De diumenge 3 d’octubre 2021, 11:00 h a 14:00 h

Veure descripció de l'esdeveniment
dg. 3 d’oct.
11:00 h
Finalitzat
No hay tierra más allà és una instal·lació escènica feta de diorames pensats pel segle XXI. A mig camí entre el videojoc i la pujada... Llegir més

No hay tierra más allà és una instal·lació escènica feta de diorames pensats pel segle XXI. A mig camí entre el videojoc i la pujada a escena, Urati Laboratori ha dissenyat una experiència immersiva per fer-nos reflexionar sobre la migració. Durant tots els dies del festival, qui vulgui pot aventurar-se a la Sala Muncunill de Terrassa per interactuar-hi.

Què és un diorama? Una experiència visual que precedeix la del videojoc, una manera de donar fe d’allò real d’una manera viva. Però també un artefacte emergit d’una lògica profundament colonial. Els primers diorames arrancaven testimonis de llocs “exòtics” (trossos de terra, animals dissecats) i els supeditaven a un muntatge pensat pel gaudi d’un sol espectador - superior, totpoderós, occidental.

El TNT ha apostat fort per la jove comunitat de creadorxs Urati mitjançant una residència artística i facilitant l’acompanyament de dramaturgs com Txalo Toloza i Stefan Kaegi (Rimini Protokoll). En aquest exercici de recontextualització, cada diorama compta amb la seva dramatúrgia, la seva il·luminació escènica, la seva partitura d’olors i el seu mando de la Play. Però a través de testimonis sonors de persones migrades i professionals d’aquest àmbit de la ciutat de Terrassa i d’arreu, les imatges es converteixen en punts de fricció entre el món virtual i el món material.

¡Plus Ultra! (¡No hay tierra más allá!). L’antic lema del regne d’Espanya, igual que el diorama, té regust a promesa i a mentalitat colonial. Un marc de pensament que, lluny de desaparèixer, se segueix trobant a la base de grans tragèdies contemporànies com la del Mediterrani. Amb els seus dispositius, Urati ens recorden que fa temps que la humanitat s’ha llançat a explorar els mars de la virtualitat, però també que les noves generacions ja no hi naveguen empeses per un esperit de conquesta. Més aviat, les mou una esquerpa sensació de por, de trobar-se a les portes del final de la història.

Els diorames com a ponts simbòlics entre dos mars i dues maneres d’ofegar-se.