QUERALT MOLNERA

La inestabilitat que es visqué a Catalunya durant el segle XVII, marcada per greus problemes socials (bandolerisme, epidèmies, crisis econòmiques, revoltes pageses...), feu aflorar, en bona part de la societat catalana, una forta superstició, atiada per l’analfabetisme i la ignorància generalitzats. Aquest sentir supersticiós fou aprofitat per les elits dirigents com a eina de repressió i d’afermament de l’autoritat. Proliferaren aleshores els processos per bruixeria, que ja havien fet estralls al llarg del segle XIV, adreçats contra dones, la conducta de les quals, per raons diverses, es considerava sospitosa de contravenir els valors tradicionals. En aquest context, moltes dones patiren empresonaments arbitraris, tortura i mort, acompanyats, en ocasions, de la confiscació de llurs patrimonis. La història que es presenta en aquesta obra versa sobre el cas de la Queralt Molnera, personatge fictici, però alhora paradigmàtic d’una època en què saber llegir, creure en la ciència o portar una vida lliure resultaven motius suficients per enviar una dona a la forca acusada de bruixa.