Raynald Colom

A Raynald Colom no li agrada el significat que la paraula jazz ha pres últimament. Ell sempre es defineix com una persona que escriu i toca música.

El trompetista de Vicennes s'ha tret del seu barret  un últim treball que és tota una declaració musical. El mes de novembre de 2019, abans de la pandèmia i els confinaments, Raynald Colom va posar rumb cap al teatre Fellini de Pontinia, situat a uns setanta quilòmetres de Roma, dins de la regió del Laci, Itàlia, per a dur a terme aquest nou treball gravat en directe amb el seu quartet. Raynald Colom entra de ple en les entranyes musicals del segle XXI: sense artificis, sense farciments, sense adorns. Un cop sec com els que Jack Johnson llançava als seus contrincants, un martellejo incessant que et colpeja directament en l'estómac i que et fa digerir les seves notes en un matalàs d'atmosfera sideral newyorkina.

Un projecte que es mou pels tots els racons creatius tant de l'exploració musical com els del punch enèrgic mes denominat negre. El joc iniciàtic amb el qual es relaciona Colom amb la seva trompeta, està només a les mans dels més grans interpretis. Obre el foc a un diàleg constant entre el quartet aquesta vegada format per Joe Sanders al baix, Francesco Ciniglio a la bateria i Tony Tixier al piano i Fender Rhodes

Colom ha reunit tres magnes músics que es conjuguen de meravella creant noves bifurcacions a la peça inicial i relacionant-se amb total llibertat. Les regles són molt clares: tocar, jugar, divertir-se, ser lliures. Un quartet vitalista i enèrgic que s'expandeix a mesura que creix.