L’Aurora Bauzà i en Pere Jou venen de la veu, però ataquen la composició musical des de la invasió de l’espai amb el cos. En els seus treballs es qüestionen així velles relacions i jerarquies, i corporalitat i so es converteixen en parts d’un sol llenguatge. L’escena, per la seva banda, és el lloc on s’escriu la partitura.
La seva peça anterior, I am (t)here, ja trencava amb aquesta idea que el cos és tot just un ‘vehicle’ o una ‘caixa de ressonància’. Del jo al nosaltres, We are (t)here fa nous passos en aquesta direcció. A escena: diferents cossos, pautes generals per a la creació de sons i accions, i la repetició com a estratègia compositiva de base. Algú introdueix un element nou, se li dona el temps per ser percebut des de la diferència, és entès i integrat - o no. Tot el que passa és fruit del moment, i de la negociació i la recerca de consens entre les intèrprets.
Així, tot i que l’objectiu original - fer música - es manté, la peça brilla o ressona també, i de manera particular, com a coreografia, coreogràficament. Perquè enlloc d’immobilitzar el cos perquè doni suport al domini fi i ple de matisos de músculs, cordes i diafragmes, aquí la qualitat de la tensió amb què es fan les coses no només s’acaba escoltant, sinó que també es dona a la mirada. En el moment en què el so emergeix amb i des del moviment, els cossos no només canten junts, també ho estan.
Gràcies al suport del TNT, el projecte ha comptat amb l’acompanyament del coreògraf Alessandro Sciarroni, cèlebre per la seva gestió, des de la dansa, de ressons físics similars. Emergències d’exploracions coreogràfiques, basades en el magnetisme que genera la repetició d’una sola acció. O, com en aquest cas, d’una sola nota.
Español
English
Català
