Cabaret Pagés amb Esperanceta de Casa Gassia

És una dona histriònica amb un component psicopàtic histèric o, com bé expressa ella mateixa, amb el to vital alt. No entén de formalismes socials i sempre expressa allò que pensa. Utilitza el sarcasme i la ironia, li agrada fer servir eufemismes i reinventar el seu discurs. El seu nas llarg, herència de temps passats quan les dones remeieres recollien herbes i sabien de màgia, capta l’essència de les persones del públic i revela a la resta allò que hi ha ocult o amagat. Juga amb la dualitat, inherent a la vida. El seu tancant accent pallarès contrasta amb el seu discurs fresc i certament revolucionari. És una dona que no deixa ningú indiferent, el seu estil descarat pot agradar-te o pot fer-te sentir rebuig. Combina els tres instints bàsics d’una forma excel·lent: l’instint de conservació (i és que només cal veure com va vestida i tot allò que és capaç d’endrapar si la conviden a menjar; l’instint sexual (qualsevol ésser binari o no binari pot ser objecte del seu desig calent; i l’instint social (necessita del grup per a sentir-se important, fer-se veure i generar comunitat).

L’Esperanceta podria entendre’s com una performance en què la construcció del personatge cerca la controvèrsia i la provocació, alhora que dibuixa somriures inevitables a la cara dels espectadors i fa que se centrin única i exclusivament en el moment present. Desapareix el temps psicològic, en què el passat i el futur no tenen cabuda. És un espectacle d’improvisació en què el públic és part actuant i igual d’important que la mateixa Esperanceta. Casa Gassia, reducte inexpugnable de la idiosincràsia pallaresa, és el seu bastió de comandament. Des d’allà es mou i fa cap on es demani la seva presència. No n’entén, de fronteres. Els límits es desdibuixen en el temps present.