Vivir en videoclip: tú, yo, 'nosotris' y un karaoke | Festival TNT 21

Reconeguem-ho: en el fons, a qui no li agrada el karaoke?

Un karaoke a l’aire lliure, i com ha de ser: amb vídeos plens de colors fosforito i la clàssica llista de cançons que tothom ha cantat algun cop a la vida. Aquesta és l’eina bàsica que fa servir l’Anto Rodríguez per reflexionar sobre el poder de la cultura popular. Se suma així a altres artistes, com l’Amália Fernández o en Quim Bigas, que aquest TNT celebren la dimensió comunitària del fet escènic, allò ritual i polític a parts iguals que passa quan estem juntes i fem coses posant-hi certa atenció.

Però a Vivir en Videoclip l’Anto ve a reivindicar el poder de la secció més mainstream d’aquest repertori. Jugant el paper de mestre de cerimònies o animador d’hotel, comença acompanyant la festa amb algunes preguntes sobre aquestes formes de representació cultural. Com travessen els nostres cossos? Com ens uneixen? Podem parlar-ne com a espais on s’alimenta la capacitat de reflexió crítica o, fins i tot, de mobilització ciutadana? La tertúlia de la tele i el meme d’internet són, amb nosaltres i les cançons, les protagonistes d’aquest videoclip improvisat.

Si ens posem a reconèixer coses, reconeguem que des de l’àmbit cultural més institucionalitzat tot el que té a veure amb la cultura de masses es mira sovint amb el nas arrufat. No deixa de ser fascinant que girem l’esquena a fenòmens, personatges i productes que arrosseguen a tanta, tantíssima gent. Com podem passar-nos el dia parlant de com es representa el cos contemporani i excloure tots aquests cossos d’aquest debat?

A Vivir en Videoclip, l’Anto respon amb preguntes noves, i proposa un experiment: què passaria si la invitació a participar del videoclip fos, de debò, per a tothom? I si el públic es pogués fer seves les lletres, l’escenari, i tot el que hi passa? Un karaoke per encendre la revolta pop, i per passar-nos-ho teta.