La capsa vermella (Documental)

Ocultes en una casa de Sant Cugat del Vallès a punt de ser enderrocada, apareixen dues capses vermelles. A l'interior s'amaga un tresor totalment inesperat: milers de fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de la Guerra Civil: un enorme fris de la vida en guerra d'un dels grans fotògrafs pictorialistes del país. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos i en complexitat, amb contrastos sovint dolorosos.

Des d'arcs d'esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d'àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes van acabar utilitzant per fer postals. Des de protestes per la falta d'aliments davant de l'emblemàtica Pedrera d'Antoni Gaudí fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal el 1939.

Una icona que transitarà el segle XX i les xarxes digitals. Disparada el juliol del 1936 a la Rambla, davant la Casa dels Paraigües, esdevindrà una de les imatges més reproduïdes per la CNT-FAI a escala internacional. A partir dels anys 1970 serà recuperada de manera repetida arreu del món fins a esdevenir objecte de la mercantilització extrema. Campañà mai en reclamarà l'autoria. Esdevindrà la Miliciana Infinita de Campañà.

Sense ser fotògraf de cap causa, Campañà esdevé útil per a les múltiples propagandes en lluita. Tant per part dels anarquistes de la CNT-FAI, com del discurs governamental oficial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat o del govern republicà espanyol. Fotografiant-ho tot, construeix un enorme fons indefens davant la dictadura del peu de foto. Una instantània de Campañà a la portada del portaveu comunista francès, "L'Humanité", pot ser l'encarnació de la revolució; la mateixa imatge, en un diari catòlic irlandès, la baixada als inferns. Veient com algunes imatges seves eren utilitzades per la propaganda del nou règim franquista a partir de 1939 com ho havien estat pels revolucionaris tres anys abans, acabada la tempesta, Campañà recull el seu arxiu de fotos, dipositat a l'Arxiu Mas i l'amaga al garatge de casa seva.

Per què un fotògraf fa cinc mil fotografies de la guerra al seu propi país i les acaba tancant en un parell de capses? Perquè aquell era un llegat gràfic que podia esclatar si no era tractat amb cura pel context històric i pel seu contingut.

Les capses vermelles de Campañà contenien una mirada particular de la guerra i ens descobreixen milers de noves finestres a un episodi determinant de dimensió europea i universal, i alhora ens interroga sobre l'exercici de la fotografia: és equidistància fotografiar-ho tot?

Aquestes capses són una potentíssima metàfora del que va passar després d'aquesta i d'altres guerres del segle XX a Europa: el gruix de la gent va tancar el record del seu dolor en una caixa per poder continuar vivint. Ni quan el context va semblar que canviava, en morir el dictador Francisco Franco, el 1975, Campañà es va permetre reobrir els seus arxius, negant-se a ell mateix i a la resta de la societat el testimoni de la seva mirada.

Campañà ens interpel·la sobre la memòria històrica. Sobre les coordenades, complexes i plurals, amb què revisitem el passat i quines reaccions provoca en el present. Però fa alguna cosa més, ens força, ens obliga a prendre partit. En humanitzar tots els bàndols, haurà de ser l'espectador el que jutgi si la seva actitud va ser equidistant o un reflex de qui va observar amb cert vertigen la complexitat del comportament humà.

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Toni Monné

Realització: Santi Valldepérez i Jaume Moya

Ajudant de realització: Jaume Moya

Producció executiva Filmsnòmades: Santi Valldepérez

Producció executiva TVC: Jordi Ambròs

Producció executiva TVE: Rosa Pérez Roa

Edició continguts TVC: Montse Armengou Martín

Producció delegada TVC: Daniel Barea

Realització TVC: Jacob Peña

Direcció de fotografia: Guille Barberà

Direcció de producció: Jordi Bautista

Muntatge: Guille Barberà

Música: Mel Semé

So directe: Xavi Barberà

Postproducció de so: Esteban Bruzón

Direcció d'efectes visuals: Ruben Molina Ferreira

Direcció de producció: Jordi Bautista

Digital VFX artist: Tyson Pérez

Grafisme: Arantza Reverter

Assistència de producció: Anna Reverté

2020

Una producció de Filmsnòmades en coproducció amb TV3 i RTVE.