El desig de ser un llimac ( si els llimacs són cargols sense closca) | Festival TNT 21

Quan va obrir portes l’any 2015, El Corralito CCA va convertir-se en el primer centre de suport a la creació emergent de Terrassa. La voluntat: oferir un espai a joves creadores egarenques que encara no saben (o escullen no saber) cap a on van, amb ganes d’explorar i explorar-se a través de la barreja de disciplines artístiques. I fer-ho treballant des de l'autogestió i l’economia circular.

El Corralito vol, realment, ser per elles una casella de sortida, o una d’aquelles que et permeten avançar més que allò que el dau indica.

Aquesta edició, El Corralito i el TNT han obert convocatòria per consolidar una col·laboració ja iniciada l’any passat. L’objectiu: acompanyar la creació de tres peces per a la seva estrena dins el marc del festival. Els criteris de selecció: u, que fossin peces de creadores amb poca trajectòria - tornant a la idea del dau; dos, que fossin projectes a les beceroles, per aprofitar bé la residència d’estiu a El Corralito; i tres, que fossin projectes sensibles a la urgència post-pandèmica que uneix d’una manera o una altra totes les propostes del TNT d’enguany.

Les seleccionades: La Neus Masdeu, que a Llimacs recull accions quotidianes i no-productives en una performance/instal·lació escènica que busca les pessigolles al capitalisme. A Record, qué nos va a pasar? la Mar Garcia i el Javi Soler aposten per la fluïdesa i la hibridació entre els seus respectius medis per presentar una cançó en construcció perenne on ritme, harmonia i melodia es produeixen a partir del moviment. I en Víctor Pérez presenta junt amb el col·lectiu AMAGA una instal·lació multimèdia on es fa ressaltar, per atacar-la, la necessitat d’adaptar-nos a un present en contínua transformació. Una necessitat que ens ve imposada pel fet de viure amb un peu en allò actual i un en allò virtual: un ecosistema immaterial i intangible, però tot i això, somàtic, social i cada cop més part de la nostra naturalesa.