Paramecis i meteorits | Festival TNT 21

Una de les voluntats d’aquesta edició del TNT és acompanyar un canvi de perspectiva en com ens relacionem amb el nostre entorn. Individualment i com a espècie. A A Nublo, per exemple, María Jerez i Edurne Rubio ens fan sentir part d’un ecosistema dirigint la mirada cap als fenòmens meteorològics. A Paramecis i Meteorits l’escenògrafa Xesca Salvà i el dramaturg Marc Villanueva proposen un moviment igualment gentil i radical, però comencen clavant l’ull al microscopi.

Primer episodi d’un recorregut col·laboratiu més llarg titulat Understory, Paramecis i Meteorits pren com a punt de partida la vida dels bacteris i els fongs. Sí: els fongs. Microorganismes regits per estructures horitzontals i no jeràrquiques. Un àmbit biològic definit per la multiplicitat - també sexual! - i on la norma-paraigua no és l’egoisme, sinó la simbiosi.

Per fer de pont entre aquesta dimensió tan paradoxalment progre de l’existència i la nostra, el tàndem Salvà/Villanueva col·loca al centre de la seva proposta el personatge de Lynn Margulis. Biòloga nord-americana, Margulis (1938-2011) va ser la primera a extrapolar el que havia après sobre aquests microorganismes a escala planetària. Dels fongs al cosmos, la seva teoria va obrir la porta a observar la terra com una enorme xarxa d’interdependències i l’evolució, precisament, com un procés on la simbiosi prima més que la competició darwinista.

Revolucionària tant en les seves hipòtesis com en la seva metodologia, Lynn Margulis defensava l’especulació - el vincle necessari entre ciència i ficció - com a pedra de toc per la seva praxis. Concedint a la fabulació un rol igualment fonamental, la Xesca i el Marc han dissenyat un recorregut escènic que es troba entre la instal·lació i l’experiència immersiva. En aquest marc, invoquen la presència de Margulis a través de converses amb sis biòlogues locals i exploren com ens podem deixar inspirar per la seva figura i pels torrents d’activitat que corren per sota les pedres.

Un intent de petit format de deixar enrere l’arrogància antropocèntrica i d’abraçar de la vida la seva inabastable diversitat.