Finished

Wow ... this event is over, but we can help you keep up to date with the next events if you subscribe to our newsletter. So you can book your place on time and know what they do near you!

Se respira en el jardín como un bosque | Festival TNT 21

Theater

  • Se respira en el jardín como un bosque | Festival TNT 21

City: Terrassa

Place: Ateneu Candela

From Friday 1 October 2021, 16:00 h to 21:15 h Multiple sessions

See description of the event
Fri 1 Oct
16:00 h
Finished
16:20 h
Finished
16:40 h
Finished
17:00 h
Finished
17:20 h
Finished
17:40 h
Finished
18:00 h
Finished
18:20 h
Finished
18:40 h
Finished
19:00 h
Finished
19:20 h
Finished
19:40 h
Finished
20:00 h
Finished
20:20 h
Finished
20:40 h
Finished
A Se respira en el jardín como en un bosque El Conde de Torrefiel ens proposa una pràctica per a tots els públics sobre què és, en... Read more

A Se respira en el jardín como en un bosque El Conde de Torrefiel ens proposa una pràctica per a tots els públics sobre què és, en essència, el fet escènic.

Què és el fet escènic? Un intercanvi on una persona actua i una altra observa. O bé: un intercanvi regit per unes pautes i dut a terme amb voluntat de ser-ho. O bé: un espai i un temps dedicats a imaginar una petita part de món. Trampa i cartró, artifici.

Fa any i mig, quan a causa de la covid-19 la Tanya Beyeler i en Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) es van veure forçats a canviar els plans per la seva nova producció, es van negar a apuntar-se al carro de les alternatives online. Amb Se respira en el jardín... aquests referents locals i internacionals de tot allò que cau sota l’etiqueta ‘nous formats’ van decidir celebrar del teatre, en canvi, la seva dimensió més analògica.

Creada per a ser interpretada i vista per una sola persona en cada torn, aquesta peça ens convida a entrar en contacte amb la nostra capacitat d’actuar i d’imaginar. A la vegada, la Tanya i en Pablo ens fan prendre consciència de com es construeixen i s’han construït des de sempre els relats i les realitats que ens envolten. Els marcs que ens governen, la història com la coneixem, i el futur que ens espera.

“Mireu al vostre voltant: Tot el que esteu veient, fa anys, no existia”. Entre les cortines de la convenció teatral més primitiva s’amaga, també, una porta a l’esperança: res no està escrit ni gravat a foc sobre cap pedra, i si podem imaginar un món nou potser també podem imaginar-nos duent-lo a terme.