JO VAIG AMB MI

A la Sol li agrada el Martín, però el Martín mai s’ha fixat en la nostra protagonista (tot i que és una nena molt especial): duu unes cuetes molt divertides, unes ulleres massa grans, uns vestits sempre multicolors i –el que la fa més diferent– duu unes ales i molts ocells al cap. Però el Martín segueix sense mirar-la i ella, aconsellada pel seus amics, es canvia de pentinat, es treu les ulleres, comença a vestir-se com tothom i perd les ales i els ocells i, de cop, quan finalment ja és una més i s’assembla a la majoria, quan ja ha perdut tot el que la feia única, el Martín es fixa en ella. Però la Sol encara haurà de prendre una altra decisió: val la pena canviar la nostra manera de ser per agradar als altres?