L’ARBRE DE SUCRE, adaptació d’un conte del Joles Sennell

Quan era petita em mirava el paisatge de la vida des del balcó de casa. A la primavera veia les orenetes passar, però mai s’aturaven a saludar-me. A l’estiu volia convidar el mar a viure a casa per passar-me el dia dins de l’aigua ballant amb els peixos. A la tardor, regalava una bufanda a cada flor i a l’hivern.... la finestra quedava tancada!

Ara que ja soc gran m’agrada tocar les estacions i veure com es transformen.

Un conte on passejarem per les diferents estacions de l’any. Veurem com canvia el paisatge i com canviem nosaltres!