ELS SECUNDARIS. TEATRE, VODEVIL Els Pirates Teatre

TEATRE

Els secundaris, un vodevil que homenatja als actors i a les actrius que no es recorden.

Aquesta és la història d’una actriu i un actor secundaris que comparteixen, entre cametes d’un teatre, el neguit abans d’estrenar. Anirà bé o no anirà bé l’estrena? En un embat de vivències hilarants ells dos faran el possible perquè sigui així.

Inspirada en els espectacles populars del Paral·lel de principis del segle XX, Els secundaris barreja peces teatrals còmiques i de vodevil de l’època per fer un homenatge als professionals que hi ha darrere les grans produccions, i en concret a tots aquells actors i actrius que han format part de la nostra història i que han estat oblidats. Dels del passat, dels del present i dels del futur… perquè tot plegat ha canviat gaire?

Dramatúrgia i interpretació: Bernat Cot i Laura Aubert
Direcció i il·luminació: Adrià Aubert
Escenografia: Enric Romaní
Figurinisme i caracterització: Maria Albadalejo
Coreografies: Anna Romaní
Assessoria de moviment: Robert González
Disseny de so: Damià Duran
Enregistrament i bases musicals: Pere Gual

Els Pirates Teatre és una companyia de Barcelona formada per 15 membres de diferents disciplines artístiques que inclouen la direcció, la interpretació, el moviment, la composició musical, l’escenografia, el figurinisme i la gestió cultural.

"Una obra hilarant i imprevisible, que et fa viure una sorpresa rere l’altre".

(Nora Muñoz, Diari de Barcelona)

Amb un fregolisme delirant, Laura Aubert i Bernat Cot encadenen accions a un ritme frenètic i fan circular els seus personatges (…) per portes i cametes, fent gala d’una admirable vis còmica i esmerçant-hi un sens fi de recursos. Novament ens guanya l’humor blanc i enfiladís d’una compañía bregada en el petit format i amb vint anys d’ofici. Tot un exemple de tenacitat i d’amor per la professió –i la tradició!– teatral.

(Ana Prieto Nadal, Núvol)

"Un gran treball, un “tour de force”, de Laura Aubert i Bernat Cot, i del director Adrià Aubert, que en un espai de temps increïble es transformen en innombrables personatges, que ens apropen a aquell mon de llums i ombres que configurava aquells anys daurats (i també foscos) del Paral.lel."

(Ferran Baile, Recomana)