Intrús. Jazz pel forat del pany | Alba Careta Group

** Per previsió de pluja, el concert es farà a l'Espai Perot Rocaguinarda, d'Olost.

17h - Visita guiada a l'exterior de l'ermita

17:30h - Concert d'Alba Careta Group

Durant tota l'activitat: espai de tast i degustació de productes locals

Alba Careta Group presenta Teia.

Teia és la fusta resinosa o una estella d’aquesta que crema amb facilitat. Aquest és el títol del tercer disc de la trompetista i cantant bagenca Alba Careta; un recull de les seves darreres composicions inspirades en les pròpies vivències que, després de la bona acollida d’Alades i Orígens, consolida a l’artista dins l’escena jazzística tant catalana com europea.

El concepte de Teia engloba les diferents lluites i convenciments que formen l’imaginari d’aquest nou àlbum: els conflictes interns que totes experimentem entre allò que se’ns imposa i el què realment creiem i volem per nosaltres mateixes; l’experiència d’anar entenent que a vegades la intuició i l’esforç són la flama que ens guia per anar trobant el propi camí, l’autèntic; i com d’important és cuidar les coses senzilles i petites que ens envolten, i que al final es converteixen en la foguera que ens acompanya, ens inspira i ens reconforta.

Alba Careta Group, format pels millors músics de l’escena jazzística actual, presenta en aquest disc sis composicions pròpies i dues versions molt sentides de música catalana de la nova cançó, sempre fidel al jazz explosiu, energètic i orgànic que la caracteritza.

FORMACIÓ:

Alba Careta  - trompeta i veu

Lucas Martínez - saxo tenor

Roger Santacana - piano

Giuseppe Campisi - contrabaix

Jordi Pallarès - bateria

ESPAI PATRIMONIAL:

L’ermita de Sant Adjutori s’aixeca al serrat del mateix nom, al sud-oest d’Olost, oferint un mirador privilegiat a 622 m d’altitud. Des de l’esplanada es gaudeixen vistes espectaculars dels Pirineus Orientals, Montserrat, els camps i boscos del Lluçanès i el poble d’Olost amb l’església de Santa Maria i els seus dos campanars.

Construïda entre 1713 i 1714, forma un conjunt unitari amb la casa dels ermitans, amb la qual comparteix teulada i estructura senzilla. Destaquen els tres alts contraforts a la façana est, que sostenen la memòria d’un edifici que ha viscut temps difícils: durant la Guerra Civil espanyola fou dels més malmesos del poble. Però l’esperit comunitari el va recuperar amb dues campanyes de restauració que culminaren el 1989.