Capsula a Terrassa

CAPSULA

Capsula acaben d'editar nou disc, i això sempre és una gran notícia, perquè demostren que la flama del millor rock, el profund i primitiu, el real, continua viva.

Com diu Ignacio Juliá sobre “Phantasmaville”, La gent està tan desesperada que creuria en qualsevol cosa… fins i tot al rock’n’roll. Ho va dir ara no recordo qui, sospito que en referència a les religions. Anava errat, és clar, doncs quan totes les creences humanes fallen, ens queda encara el rock’n’roll, la seva promesa de animar-nos en dies nefast i intoxicar-nos fins a perdre la consciència. Tot torna a començar només punxant un vinil o cridant “un, dos, tres” davant el micro, i retorna impulsiva la passió per la vida. Fúria i luxúria, electricitat i esperit, impuls i sensualitat. Rock i roll…

Contades són les bandes ibèriques que comprenen, diguem que per ciència infusa, aquesta realitat com ho fa Capsula. I un diria que cap no ho viu, assimila, practica i construeix com ells, especialment en les seves actuacions volcàniques. Martín i Coni, Coni i Martín, i Álvaro Olaetxea a la bateria. El trio basc-argentí publica “Phantasmaville”, onze nous temes que mantenen i amplifiquen la seva vocació psicoglam-rocker aliens a les tendències i sabors que dominen la música popular del nou mil·lenni. “És un disc de rock’n’roll fet per uns punks en una màquina del temps analògica”, diuen ells. “Sense molt de judici, com mirant l'univers per primera vegada. Molta visió… i un mapa celeste diferent, esfèric”.