MEXICATAS

Teatre. D’aquí, d’allà i de cap dels dos llocs

A partir d’una dramatúrgia original de Sergi Belbel, vuit actrius mexicanes relaten -amb un humor especial, unes gotes de drama, algunes cançons i un gran desplegament d’energia- les seves experiències en el seu exili a casa nostra. Com es viu a Mèxic des d’una distància no desitjada i com es veuen Espanya i Catalunya des de la llunyania propera d’un desterrament agredolç.

Sinopsi

• Vuit actrius mexicanes ens expliquen, amb un especial sentit de l’humor, algunes gotes de drama, quatre o cinc cançons i un gran desplegament d’energia, les seves experiènces (particulars i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles o, més específicament, catalanes.
  
• En dotze escenes independents, de tall minimalista, les actrius, a través de les seves veus, de les seves paraules i dels seus cossos, intentaran comprendre com es viu Mèxic des d’una distància no desitjada i com es veuen Espanya i Catalunya des de la propera llunyania d’un desterramentagredolç.
  
• Aires, aromes, sorolls i espècies profundament mexicanes barrejades amb la suau brisa humida, enganxosa i traïdora de la mediterrània.

La Companyia

• Vuit actrius mexicanes llicenciades a la mateixa escola de teatre de Ciutat de Mèxic es troben a Barcelona. Així comença tot. Cadascuna arriba a Catalunya per diferents motius i en diferents moments, i també per diferents motius decideixen quedar-se. Algunes es coneixen ente elles, altres mai van coincidir a l’escola.
  
• La més jove trenta-un, la més gran quaranta-dos. Actrius fora del seu país que busquen fer arrels a terres catalanes. Actrius que, compartint les seves històries de viatge, troben tant experiències en comú, com perspectives diferents de la seva arribada i de permanència en aquest nou lloc. Artistes que es troben i juntes generen força per crear un projecte.
  
• I un trenta de gener, Sergi Belbel fa una conferència a la Sala Beckett. Entre el públic dues d’elles s’esperen al final: “Hola Sergi, som mexicanes, vuit, i estem començant un projecte…”. I respon: “M’interessa!” Vuit actrius mexicanes s’asseuen en cercle. Un centenar de pàgines escrites en dos mesos.

• L’Antonio Calvo apareix per fer-se càrrec de la direcció i comença a moure les paraules sobre Mèxic, sobre Catalunya, sobre la por, la mort, la nostàlgia, la injustícia i la identitat. Així neix Mexicatas, de "sentir-nos d'aquí i d’allà, i de no pertànyer a cap dels dos llocs”.