MIGUEL TRIAS DE BES en Concert a La Platja de Cal Ninyo

A Miguel li passen coses. Se li acudeixen coses. Agafa la guitarra i ens les explica. Algunes són veritat i d'altres no. Amb moltes ens sentim identificats. D'altres ens recorden aquestes pel·lícules que ens fan plorar d'amagat dels nostres amics. O no, si es plora es plora a quatre vents, de la mateixa manera en què se'n canta o n'atiza un la guitarra amb la ràbia d'un terratrèmol de magnitud 6 amanit amb fuzz, reverb i altres pedals d'infart.

Després d'assistir a més concerts que a classes de guitarra, Miguel Trias de Bes no ha deixat mai d'observar cada detall d'aquells artistes que va veient tocar a la seva ciutat natal, Barcelona. Al cap ia la fi ens trobem davant d'un fervent autodidacte, observador i defensor del DIY.

Després de 3 anys aturat, torna amb el seu quart disc Bolsas de plástico pequeñas. Gravat al llarg de desenes de sessions a l'estudi La Nofrada, amb Marc Sánchez a la producció i barreja, i masteritzat per Raúl Pérez a l'estudi La Mina. Un disc fet a casa i amb afecte seguint les esteles de bandes com The Magnetic Fields, Bright Eyes o Neutral Milk Hotel.

Disc 'BOLSAS DE PLÁSTICO PEQUEÑAS'

Si ets dels que li agraden discos ultraproduïts, on es cuida al detall cada arranjament, va tot a l'uníson, està gravat amb tots els mitjans del món i no hi ha marge d'error… Aquest disc no és per a tu.

Però si ets dels que, a la música, anteposa la sinceritat a l'estètica, queda't aquí una estona. Fes una passejada per aquest disc que, malgrat les seves limitacions, compta amb el que probablement és l'objectiu més ambiciós d'una obra: ser fidel a un mateix.

Bolsas de plástico pequeñas, es va gravar durant mesos en una habitació de 12 metres quadrats a La Nofrada, l'estudi que té Protomurphoid (autor de més d'una dotzena de discos casolans) a Palautordera. Una habitació folrada de matalassos i amb una behringer de 4 canals, que va servir com a lloc perfecte per engendrar una dotzena de cançons que formen el quart treball en solitari del cantautor de Barcelona.

Perquè, quan tens pocs mitjans però molt de temps, tens la possibilitat de bolcar-te completament a cada cançó. Que cada frase relati tot el que no t'atreveixes a dir, i que cada acord conti la història que necessites explicar en aquell moment.

Miguel Trias de Bes publica el seu disc més personal i sincer fins ara, i ho fa sense cap objectiu més enllà que complir la necessitat de cantar cançons. Sense gires, sense dates de presentació, sense passar per festivals i sense voler treure res a canvi.

Perquè segurament no és el millor disc que escoltaràs aquest any, ni pretén ser-ho.