100 ANYS I UN DIA

I si agaféssim la vida d'una nena que transcorre de la mà d'un Orfeó a Catalunya i junts compleixen un recorregut centenari? Veuríem totes aquelles experiències vitals que conformen ser part d'un espai, on la cultura és a primer terme, i també tota aquella història que ha esdevingut a casa nostra.

Aquest és el punt de partida de la nostra protagonista, la Julieta. Ella, apuntada a l'Orfeó Badaloní pel seu tiet Antonio, ens explicarà en primera persona la seva història i en definitiva la de tantes i tantes persones anònimes que n'han format part. Viurem la primera dictadura, la segona república i la repressió ferotge de la segona dictadura espanyola, però també aprendrem com la cultura no calla, no s'apaga, no es pot eliminar tan fàcilment i amb l'esforç de tothom sempre torna a renéixer. De la censura vam passar de mica en mica als primers indicis de llibertat, a la semiclandestina Taula de Cultura i als Jocs Olímpics de Barcelona, que va ser una gran fita col·lectiva i de participació ciutadana. Tota aquesta història filada a través de la música cantada que, com una banda sonora, ens acompanya. Peces com La Balanguera, La Santa Espina o El Rossinyol amb nous arranjaments escrits expressament per a l'ocasió.

En fem cent, en farem dos-cents, tres-cents... i la roda, que és més gran que nosaltres, continuarà girant. Llarga vida als espais on la cultura s'escriu amb lletra majúscula. Llarga vida a l'Orfeó Badaloní.