Concert de Vespres d'Arnadí

VESPRES D'ARNADÍ és una orquestra barroca creada l'any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. Amb una intensa activitat concertística, el conjunt actua a importants sales i festivals d'Europa com Peralada, Barcelona, Sevilla, Santander, Madrid, Londres, Halle, Praga i Ostrava, entre d'altres.

El programa ofereix obres nadalenques del barroc italià i anglès, “concerti grossi” escrites per a orquestra de cambra sense actuacions vocals.

A. Corelli (1653-1713) nat al centre d’Itàlia, és una de les figures cabdals del barroc italià que influencià la resta del barroc europeu degut a la perfecció dels seus diàlegs entre diversos instruments, els concerti grossi, difosos per tot Europa gràcies a les noves impremtes de partitures. La seva música aporta un llenguatge musical nou per expressar millor els nous valors culturals difosos a Itàlia amb el triomf de la contrareforma. Cerca en les seves obres un equilibri instrumental, rítmic i harmònic de contrastos subtils que conformen un estil refinat i majestuós alhora, tot utilitzant una polifonia clara i melodiosa que seguia els models musicals de l’església italiana de l’època. Així aconseguí unes obres instrumentals d’audició senzilla, fàcils de seguir i d’un fort atractiu encara avui tres-cents anys després de ser estrenades.

A. Scarlatti (1660-1725) fou contemporani de Corelli però de cultura napolitana, pròpia d’una societat molt més polaritzada que la romana i en què la música hi tenia un valor diferent. Aportà nou dramatisme a les seves composicions i va innovar en diverses àrees de la música d’òpera principalment. La seva tècnica de desenvolupament dels motius melòdics va fer fortuna Adoptà la forma concertino-ripieno de Corelli per a diverses obres instrumentals

G. F. Händel (1685-1759) pertany a la generació posterior a Corelli i a unes cultures, la germànica primer i l’anglesa més tard, força diferents de la italiana. En la seva estada a Roma va quedar enlluernat per l’invent de Corelli el “concerto grosso. que va adaptar al públic anglès. Amb una gran capacitat de treball i una molt notable assimilació dels diversos estils que va conèixer, va ser un dels primers empresaris musicals i amb les seves òperes havia de complaure un públic burgès que pagava per veure-les. La seva fusió de melodia italiana i harmonia germànica li va permetre de compondre algunes obres esdevingudes de les més populars arreu.

F. Geminiani (1687 1762) fou un violinista virtuós i compositor italià que emigrà a Anglaterra on compongué gran part de la seva obra a l’etapa del barroc final. Es considerat com a innovador en modulació i en harmonia.