Neti Neti | Festival TNT 21

Fa un any, la ballarina i performer tot-terreny Amalia Fernández va demanar una residència al TNT per emprendre un viatge personal i de retorn. Al llarg de la seva carrera, la dansa com a tal havia anat quedant més i més relegada a l’ombra. Determinades convencions i prejudicis imposats per marcs institucionals i acadèmics havien fet que l’Amàlia se n’acabés desenamorant. Es va cansar d’atacar l’acte de ballar sempre des del repte i l’exigència tècnica. On havia quedat el plaer?

Després de més de vint anys (anys en què el ioga Iyengar l’ha ajudada a canviar la seva perspectiva sobre els modes de fer i transmetre a través del moviment) ara volia veure si la dansa, l’experiència purament sorgida del cos i expressada en l’espai, li podia venir a dir, de nou, alguna cosa.

Aquest viatge, d’entrada totalment subjectiu (‘de la Amalia al mundo’), aviat es va convertir en un duet, i després en un trio, i finalment en un quartet. En aquest creixement intuïtiu, com de taca d’oli, s’amaga un dels grans atractius de Neti Neti.

Perquè aquest recorregut, que va d’invertir el temps d’un any llarg de residències en una pràctica física tan tossuda com compromesa, connecta amb la dansa com a quelcom que comença en l’individu però que sempre l’acaba superant. Aquesta dansa, que s’agermana amb el carnaval i la rave, transcendeix allò racional i excava en pous plens de llegats tant sacres com profans que ressonen en totes nosaltres.

Neti Neti refereix a un mètode d’acostament a la comprensió d’allò diví provinent de l’hinduisme. Com una mena d’epifania, un pelotazo sense additius. Però alerta: aquí plantejat d’una manera que sempre toca de peus a terra. Perquè l’Amàlia Fernández ho combina amb tot el que li mola, capes i més capes de referents, d’imatges i de formes provinents de la cultura popular. Epifania, buleria i Bee Gees.