NEU de Bernat Muñoz al Club Elias de Cal Ninyo

Neu és un cant a la vida, a la tolerància i a la comunicació, alguns dels valors que, malauradament, escasssegen a la societat actual.

La Tea és una persona que, malgrat (o més ben dit gràcies) al seu autisme, trespassa les caretes que ens imposa la societat com a individus i que ens obliguen a ser politicament correctes i a amagar les veritats, així com haver de matar el nen que portem dins.

Aquesta societat està representada en el personatge de l'Ada, germana de la Tea, intransigent, incapaç d'entendre la seva germana i el seu món interior i exterior; sobressaturada per la seva pròpia adultesa és incapaç de comportar-se com un nen ni per un segon i viu carregada d'unes autoimposades exigències i responsabilitats que la impedeixen un moment de respir i de gaudi.

Un tercer personatge, la Zoe, marca la intersecció d'aquets dos mons. L'adulta que sap ser nena i que és capaç de connectar amb el mon de la Tea.

La mort de la Neu, mare de Tea i Ada, reuneix aquests tres personatges.