Vides de gos

La meva mare era guionista radiofònica, traductora de francès i escrivia contes per a nens; el teclejar de la màquina d’escriure va formar part de la meva infàn-cia. Encara que amb intervals, escriure sempre ha sigut una necessitat, i la lluita per la forma ha estat constant des del principi. Els anys i la intuïció m’han portat a creure que potser el més natural és incorporar l’escriptura a la meva experiència ja consolidada. I així, seguint l’antiga tradició de les explicadores de contes, poso per primera vegada la veu al servei de mi mateixa i dono a conèixer la meva faceta més íntima i personal. El relat en primera persona de la vida d’una dona a través dels seus gossos. Cada gos amb la seva data d’arribada, fent avançar el calendari, marcant les etapes. Deixant cadascun d’ells un rastre d’amor, de fidelitat i d’alegria inqüestionable.“Aquella primera ferida, al no poder cicatritzar, va deixar una marca que seria indele-ble en el temps per sempre més. Potser existia ja un potencial, una predisposició astral o genètica, però és indubtable que aquella ferida va activar la pauta i el mecanisme es va posar en marxa, produint com a resultat una passió desmesurada pels gossos, una desesperada necessitat de conviure amb ells que mai m’abandonaria.”(Vides de gos – Katia) Marta Angelat