Beendet

Oh... diese Veranstaltung ist bereits beendet, aber wir können dir helfen, auf dem Laufenden zu bleiben, wenn du dich für unseren Newsletter anmeldest. So kannst du deinen Platz rechtzeitig reservieren und erfährst, was um dich herum los ist!

XURIACH - MÚSICA DE FESTA I DANSES RENAIXENTISTES - Tiana Antica 2023

Konzerte, Tanzen

  • XURIACH - MÚSICA DE FESTA I DANSES RENAIXENTISTES - Tiana Antica 2023
  • XURIACH - MÚSICA DE FESTA I DANSES RENAIXENTISTES - Tiana Antica 2023
  • XURIACH - MÚSICA DE FESTA I DANSES RENAIXENTISTES - Tiana Antica 2023

Stadt: Tiana

Ort: Casal de Tiana - Sala Albéniz

Aus Samstag 6 Mai 2023, 19:00 h bis 21:15 h

Veranstaltungsbeschreibung anzeigen
XURIACH Anna Romaní, dansa i violí. Joan Codina, dansa, flabiol, flauta de tres forads i tamborino.Marc Riera, flabiol, flauta de tres... Mehr lesen

XURIACH

Anna Romaní, dansa i violí.

Joan Codina, dansa, flabiol, flauta de tres forads i tamborino.

Marc Riera, flabiol, flauta de tres forats i tamborino, tamborí de cordes i baixó

Edwin García, guitarra


MÚSICA DE FESTA I DANSES RENAIXENTISTES.

Espectacle participatiu .

El públic assistent podrà aprendre a ballar i participar de l’experiència de ser convidats a una vetllada renaixentista.

Xuriach és el cognom d’una nissaga barcelonina de constructors d’instruments de vent fusta. Van exercir durant gran part del segle XVIII i sabem que molts d’ells també eren músics. En el Museu de la Música de Barcelona se’n conserven alguns exemplars, d’una qualitat excepcional.

Xuriach és també una companyia creada per Marc Riera i Anna Romaní que reuneix músics i ballarins especialitzats en l’època renaixentista i barroca, interessats en treballar el repertori que es va tocar i ballar a la Península Ibèrica des de diferents perspectives.

Amb espectacles dinàmics i poètics, de reconstrucció o de fusió amb estils completament contemporanis, Xuriach acosta aquestes arts inseparables a públics de totes les edats, tant a l’escena com al carrer

Xuriach es basa en el repertori transmès per diverses fonts històriques. Una d’elles és el tractat Orchésographie (1589), on Thoinot Arbeau va deixar descrites les bases per a ballar pavanes, gallardes, alemandes, branles, gavotes, etc.

S’inspiren també en els manuscrits de Cervera (ca. 1496) i Tarragó (ca. 1580), dos dels manuscrits més antics de la Península Ibèrica, que ens parlen de baixes danses i d’altres gèneres que es van seguir ballant durant els segles XVII i XVIII. Algunes d’aquestes melodies encara avui dia les podem sentir a les nostres places, ja que han quedat formant part de la nostra tradició.