El Cant de la Sibil·la de la Catedral de Barcelona al Vendrell

A càrrec del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona, Mariona Llobera, Sibil·la, Juan de la Rubia a l’orgue i Pere Lluís Biosca a la direcció.

Fins que al segle XVI el Concili de Trento el va fer desaparèixer, El cant de la sibil·la estava força estès per tot Europa. Considerada un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món és va anar deixant de representar als esglésies, de manera que només és va conservar intacta a Mallorca. L'any 2010, la Unesco va declarar la representació mallorquina del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. A Catalunya, durant el segle XIX, l'interès d'alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.

El cant de la sibil·la el protagonitzen un nen o una dona vestits de sibil·la ―endevina del món pagà―, amb un mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó que interpretin, habitualment a cappella, té origen en una melodia mossàrab amb text traduït al català al segle XIII.