Després de la brutal sacsejada que va suposar la mort d’en Marc Lloret, un dels pilars de la ban-da,
Mishima han fet florir (i per triplicat) La nit de les roses, tret de sortida de la seva gira d’estiu i una nova oportunitat per gaudir de la tremenda solidesa d’un directe que és comunió i és catarsi. En el tercer aniversari del seu darrer àlbum, L’aigua clara (TRIS, 2022), David Ca-rabén (veu i guitarra), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix), Alfons Serra (bateria) i Ber-nat Sánchez (teclats) guarden fidelitat a la distància curta, al contacte estret amb l’audiència, a la comunicació horitzontal d’un repertori que ja és històric.
Cançons com rastres de pintallavis, que parlen del declivi de l’home públic, aquell
que trucava a casa, recollia les fotos i pagava la multa, però que mantenia la set tota la vida; cançons que ens van ensenyar l’ordre i l’aventura, que no existeix l’amor feliç, que l’ànsia cura i que som tot i res. Una manera molt personal d’entendre el rock, allà on es troba amb la chanson, Tin Pan Alley i l’indie, que —nou discs d’estudi i centenars de concerts després— ha jugat un paper crucial en la renovació de la música popular a casa nostra.
A més, Efectes Secundaris acompanyen la inauguració. Un grup musical que ja porta més de deu anys d’existència. El seu estil passa pel blues, el rock i el pop. Han fet diversos concerts a diferents llocs de Barcelona i han gravat un disc d’originals titulat Stigma. També han fet col·laboracions per a espectacles de formats diferents, en l’àmbit de la performance sonora, amb Laura Llaneli (SomSonors); amb titelles, a la Casa Taller de Marionetes Pepe Otal; i amb teatre, a l’Altre Festival.
Español 
English 
Français 
Deutsch 
Русский 
Català
